(*Translated into Catalan below with Antoni Cardona)
La mà que va signar el paper va enderrocar una ciutat;
Cinc dits sobirans van posar taxes a l’alè,
Van duplicar els morts a la terra i van partir pel mig un país;
Aquests cinc reis van fer que morís un rei
La poderosa mà porta a una espatlla inclinada,
Les articulacions dels dits estan comprimides amb guix;
La ploma d’oca ha posat fi a l’assassinat
Que posa fi a la conversa
La mà que va signar el tractat va generar una febrada, un excitació
I va créixer la fam, i van venir llagostes;
És gran la mà que manté domini sobre
L’home mitjançant un nom gargotejat
Els cinc reis compten els morts però no suavitzen
La crosta de la ferida ni fan copets al front;
Una mà governa la pietat i una mà governa el cel;
Les mans no tenen llàgrimes per vessar.
Original in English:
The hand that signed the paper felled a city;
Five sovereign fingers taxed the breath,
Doubled the globe of dead and halved a country;
These five kings did a king to death.
The mighty hand leads to a sloping shoulder,
The finger joints are cramped with chalk;
A goose’s quill has put an end to murder
That put an end to talk.
The hand that signed the treaty bred a fever,
And famine grew, and locusts came;
Great is the hand that holds dominion over
Man by a scribbled name.
The five kings count the dead but do not soften
The crusted wound nor pat the brow;
A hand rules pity as a hand rules heaven;
Hands have no tears to flow.
No comments:
Post a Comment